El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de Catalunya ha iniciat dos procediments relacionats amb les zones de mercat residencial tensionat: d’una banda, la pròrroga de la primera declaració, actualment integrada per 140 municipis, i, de l’altra, la declaració d’una nova zona formada per 53 municipis que no havien estat inclosos en cap de les dues declaracions anteriors. Cal remarcar que els dos procediments encara es troben en tramitació.
Els acords d’inici es van adoptar el 21 de juliol de 2026, les memòries justificatives es van signar el 22 de juliol i els anuncis d’informació pública es van publicar el 28 de juliol. Els expedients s’han sotmès a informació pública durant 20 dies perquè s’hi puguin formular al·legacions. Els mateixos acords estableixen un termini màxim de tres mesos per resoldre i publicar els procediments. La documentació completa es pot consultar al portal d’Habitatge de la Generalitat.
Per tant, aquests anuncis d’informació pública no modifiquen encara el règim jurídic aplicable als contractes d’arrendament ni comporten, per si mateixos, l’entrada o la sortida de cap municipi de les zones de mercat residencial tensionat.
- Pròrroga de la primera declaració
La primera zona de mercat residencial tensionat està integrada per 140 municipis i va ser declarada definitivament mitjançant la Resolució TER/800/2024, de 13 de març. La declaració va produir efectes el 16 de març de 2024 i té una vigència de tres anys; per tant, el seu període de vigència finalitzaria el 15 de març de 2027. Així resulta de la Resolució estatal de 14 de març de 2024.
Després de revisar les dades relatives al mercat residencial i les mesures públiques adoptades des de la declaració inicial, la memòria elaborada per la Secretaria d’Habitatge conclou que:
- 118 municipis continuen complint almenys una de les circumstàncies establertes per l’article 18.3 de la Llei 12/2023 i es proposa prorrogar-ne la declaració durant un any.
- 22 municipis ja no compleixen cap d’aquestes circumstàncies i, per tant, no s’inclouen en la proposta de pròrroga.
Els 22 municipis que quedarien fora de la pròrroga són: Banyoles, Berga, Cabrera de Mar, Caldes d’Estrac, Calldetenes, Canovelles, Cervelló, Cervera, Figueres, les Franqueses del Vallès, Granollers, Guissona, Lleida, Mollet del Vallès, Montmeló, el Papiol, Parets del Vallès, Reus, Sant Climent de Llobregat, Sant Fruitós de Bages, Santa Margarida de Montbui i Tortosa. La relació consta en la memòria justificativa de la pròrroga.
Això significa que tots aquests municipis continuen essent, ara per ara, zones de mercat residencial tensionat. Si la proposta s’aprova en els termes actuals, deixaran d’estar sotmeses a aquest règim quan finalitzi la declaració vigent, és a dir, després del 15 de març de 2027.
La seva eventual exclusió no modificarà les rendes dels contractes ja formalitzats ni permetrà incrementar-les al marge dels mecanismes d’actualització establerts en el contracte i en la LAU. La principal conseqüència serà que els nous contractes formalitzats quan el municipi ja no tingui la consideració de zona tensionada deixaran d’estar sotmesos als límits dels apartats 6 i 7 de l’article 17 de la LAU, llevat que el municipi sigui objecte d’una nova declaració posterior.
- Proposta d’una nova declaració integrada per 53 municipis
Paral·lelament, la Generalitat ha iniciat el procediment per declarar una nova zona de mercat residencial tensionat formada per 53 municipis que no estan inclosos en les declaracions aprovades l’any 2024.
Segons la memòria de la Secretaria d’Habitatge, aquests municipis compleixen almenys una de les circumstàncies de l’article 18.3 de la Llei 12/2023:
- que el cost mitjà del lloguer o de la hipoteca, sumat a les despeses i els subministraments bàsics, superi el 30% dels ingressos mitjans de les llars; o
- que el preu de compra o de lloguer hagi crescut, durant els cinc anys anteriors, almenys tres punts percentuals per sobre de l’increment acumulat de l’IPC de Catalunya.
Les comarques gironines concentren el nombre més elevat de noves incorporacions, amb els 16 municipis següents:
- Bàscara
- Campdevànol
- Crespià
- la Jonquera
- les Preses
- Llagostera
- Madremanya
- Osor
- Palau-sator
- el Port de la Selva
- Sant Feliu de Pallerols
- Sant Gregori
- Sant Hilari Sacalm
- Sant Joan de les Abadesses
- Sant Joan les Fonts
- Ullà
La relació completa dels 53 municipis i la justificació individualitzada dels requisits que compleix cadascun es poden consultar a la memòria de la nova declaració.
Aquestes determinacions són encara provisionals i dependran del contingut de la resolució definitiva catalana i de la posterior resolució estatal.
- Un possible mapa de 302 municipis
Si els dos procediments finalitzen en els termes proposats, el nou mapa estaria format per:
- els 118 municipis de la primera declaració que es proposa prorrogar;
- els 131 municipis de la segona declaració, aprovada mitjançant la Resolució TER/2408/2024, que no són objecte d’aquest procediment de revisió; i
- els 53 municipis inclosos en la nova proposta de declaració.
En conseqüència, Catalunya passaria dels 271 municipis actualment declarats a un total de 302 municipis, és a dir, 31 municipis més.
- Quan seran aplicables els canvis?
L’article 18.2.d de la Llei 12/2023, de 24 de maig, pel dret a l’habitatge, estableix que les declaracions tenen una vigència inicial de tres anys i que es poden prorrogar anualment seguint el mateix procediment, sempre que subsisteixin les circumstàncies que les van motivar.
A més a més, perquè siguin aplicables les mesures estatals vinculades a les zones de mercat residencial tensionat, el Ministeri competent en matèria d’habitatge ha de recollir les zones declarades en la resolució trimestral corresponent.
En conseqüència:
- Els 53 municipis nous no quedaran sotmesos al règim de contenció de rendes fins que finalitzi el procediment català, es publiqui la resolució definitiva i la nova zona sigui recollida en la corresponent resolució estatal.
- Els 22 municipis que no s’inclouen en la proposta de pròrroga continuaran sotmesos al règim actual fins al 15 de març de 2027.
- Els 118 municipis que es proposa prorrogar continuaran sotmesos al règim vigent i, si la pròrroga s’aprova i es completa el tràmit estatal, mantindran aquesta condició durant un any més.
- Els 131 municipis de la segona declaració no resulten afectats per aquesta revisió. La seva declaració va produir efectes el 10 d’octubre de 2024 i manté una vigència pròpia de tres anys, fins al 9 d’octubre de 2027, d’acord amb la Resolució estatal de 8 d’octubre de 2024.
Quan la incorporació dels 53 municipis sigui efectiva, els nous contractes d’arrendament d’habitatge habitual quedaran sotmesos, entre altres mesures, als límits de renda dels articles 17.6 i 17.7 de la LAU, a la pròrroga extraordinària de l’article 10.3 i a les obligacions d’informació i publicitat establertes per la normativa catalana.
Es pot consultar la distribució territorial prevista en el mapa interactiu de les zones de mercat residencial tensionat, elaborat per 3CatInfo. Cal tenir present que el mapa reflecteix el resultat de les propostes actualment en tramitació i no la situació jurídica vigent, que es mantindrà sense canvis fins que finalitzin els procediments corresponents.
El CAFGi informarà a les persones col·legiades quan es publiquin les resolucions definitives i, especialment, de la data exacta a partir de la qual cada modificació produeixi efectes jurídics.